Lazzaro Spallanzani va néixer a 1500 km. de Scandio (Itàlia) el 12 de gener de 1729. Va morir l’11 de febrer de 1799 a Pavía.
De petit investigava, explorava i experimentava amb insectes. Volia ser biòleg però el seu pare deia que havia de ser advocat. Per tant va estudiar Lleis a la Universitat de Bolonia. Però un dia visità, en secret, a Vallisnieri, un savi i científic de l’època. Aquest, en veure els seus coneixements parlà amb son pare i el va convèncer que havia d’estudiar ciències. Així va estudiar i després es va fer monjo per evadir les crítiques de l’Església als científics.
Era perfeccionista i exigent, molt inquiet i tenia una curiositat insaciable.
En la seva època la teoria de “l’espontaneïtat de la vida” superada en quant a macroorganismes s’havia traslladat als microorganismes. Creien que la vida podia sorgir de matèria inert fins i tot circulaven receptes per fabricar animals.
Demostrà que no era cert amb un experiment. Va posar dos trossos de carn putrefacta (aliment per mosques) i tapà un dels trossos. El tros tapat no tenia mosques.
Un científic del clergat, en John Turberville Needham afirmà que estava equivocat. Omplí una ampolla amb brou i ho tapà amb un suro. Ho va fer bullir i ho deixà un temps. Ho mirà al microscopi i hi havien sorgit microorganismes. Spallanzani, ofès, realitzà el mateix experiment però tapa hermèticament el pot i ho bullí més estona. Resultat: cap microorganisme.
Needham i Buffon, van plantejar la teoria de que una força anomenada esperit vital feia sorgir vida i que Spallanzani l’havia destruïda en escalfar massa el pot. Va ser acceptada degut al prestigi de Needham i Buffon.
Spallanzani contestà escalfant molts pots a diferents temperatures i demostrant que deixant-ho un temps a tots hi havia microorganismes.
Després es dedicà a ensenyar Historia Natural a la Universitat, primer de Módena i més tard a Pavía (1769). També va ser director del Museu Mineralògic de Pavía.
Estudià la reproducció dels microbis i va veure que es fraccionaven per formar éssers idèntics. Ellis, un científic, deia que eren microbis que en xocar es fraccionaven. Spallanzani va aïllar un microbi i va demostrar qui tenia raó.
Va aconseguir fecundar artificialment una gossa i granotes. Va descriure la regeneració de membres en animals inferiors i va trasplantar el cap d’un cargol al cos d’un altre amb èxit. També va descriure els leucòcits (independentment de l’anglès William Hewson). Investigà la circulació de la sang pels pulmons i l’intercanvi de gasos, la respiració cutània dels amfibis i el vol dels rat-penats. Desmentí el mite de la fertilitat masculina ja que es pensava que si una dona no es quedava embarassada era per un desperfecte al seu organisme. Ell comprovà que l’home també en podia ser responsable. Observà que els sucs gàstrics estan especialitzats en diferents tipus de menjar.
Com a conclusió dir que va tractar temes molt diversos que van servir per que les generacions següents poguessin aprofundir-los més i realitzar importants millores i descobriments.
De premis no se li coneix cap en reconeixement als seus descobriment o als llibres que va escriure (Memoria sobre la respiració, Opúsculs de fñisica animal i vegatal (1176) i Experiències il·lustratives sobre la generació.).
PÀGINA PRINCIPAL (MONOGRAFIES)